 |
jueves, 17 de marzo de 2011
TIPUS DE ROQUES
Magmàtiques o ígnies: s’han format perquè venen de dins la Terra.Es classifiquen en dos grups:
·Plutòniques:
-És refreden lentament a l'interior de l'escorça terrestre. + abundant "granit".
Exemples: Granit, Diorita, Sienita...
·Volcàniques:
-Quan els magmes es refreden de forma ràpida a la superfície terrestre es diuen volcàniques. + abundant “basalt”.
Exemples:·pedra Tosca o Pumita, Basalt, Obsidiana, Piroclastos, Pegmatites...
Sedimentàries: Es formen per l’acumulació o la precipitació dels materials. A la superfície terrestre amb contacte amb la biosfera, l’hidrosfera i l’atmosfera.
Les roques sedimentàries poden ser:
·Detrítiques: Argiles, gresos i conglomerat.
·Sediments: fangs , sorres i graves.
·Carbonàtiques: Calcàries i dolomies.
·Organògenes: Carbons minerals.
·Evaporites: es formen per evaporació i són bàsicament sals i guixos
Metamòrfiques: es formen en sotmetrequalsevol tipus de roca a altes pressions i/o temperatures sense que s'arribin a fondre.
Exemples: pissarres, fil-lites, gneis, esquists...
Fet per: Arnau, Bernat i Sergi H.
miércoles, 16 de marzo de 2011
Propietats d'un MATERIAL
Propietats d’un MATERIAL
1. Densitat: Distància entre partículess dins d’un material. A les teulades de les cases per ex nessecitem materials menys densos a les teulades d’un habitatge que a les parets o les columnes.
2. Conducivitat elèctrica: és la capacitat que té un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues eleèctriques. Depèn dels factors físics i la temperatura. En un cable per ex dins d’ell hi han filferros de coure perquè tenen bona conducivitat en canvi la seva cobertura és de plàstic perquè es un material aïllant.
3. Conducivitat acústica: és la capacitat que té un material de deixar passar o no deixar passar el so. En molts habitatges cal aïllar el so. La fusta és un bon aïllant.
4. Conducivitat tèmica: Mesura de la capacitat de conducció tèrmica, d’una substància. La aptitud que tenen els materials de deixar passar molta escalfor o poca escalfor. En habitatges quan volem escalfor fem servir la calefacció que per fora és de ferro que és un bon conductor tèrmic.
5. Dilatació: Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor. Un cos amb la calor és dilata és a dir, que es fa més gran però amb el fred torna al seu estat inicial. Aquest defecte s’ha de tenir en compte perquè per ex en les vigues de les autopistes amb la dilatació és trenquen i per això cal posar porexpan que permet que no es destrossin.
6. Fusibilitat: Un material que té la capacitat de fondre’s més ràpid que d’altres. Que passa més ràpidament d’estat sòlid a estat líquid.
7. Transparent:Un material que deixa passar llum, de manera que es puguin veure objectes a través seu. En habitatges en algunes ocasions cal deixar passar la claror per obtenir llum i per això nessecitem material transparents com el vidre.
8. Opac: Un material que no deixa passar llum. En habitatges a vegades no cal passar llum per ex en un lavabo no és necessari deixar passar la llum.
9. Translúcid: Un material que deixa passar llum però no es veuen distintament objectes a través seu.
10. Porositat: La porositat és la proporció d'espais buits en el volum total d'un material i un pur és un petit orifici gairebé imperceptible.
1. Densitat: Distància entre partículess dins d’un material. A les teulades de les cases per ex nessecitem materials menys densos a les teulades d’un habitatge que a les parets o les columnes.
2. Conducivitat elèctrica: és la capacitat que té un material de deixar passar el corrent elèctric, la seva aptitud per deixar circular lliurement les càrregues eleèctriques. Depèn dels factors físics i la temperatura. En un cable per ex dins d’ell hi han filferros de coure perquè tenen bona conducivitat en canvi la seva cobertura és de plàstic perquè es un material aïllant.
3. Conducivitat acústica: és la capacitat que té un material de deixar passar o no deixar passar el so. En molts habitatges cal aïllar el so. La fusta és un bon aïllant.
4. Conducivitat tèmica: Mesura de la capacitat de conducció tèrmica, d’una substància. La aptitud que tenen els materials de deixar passar molta escalfor o poca escalfor. En habitatges quan volem escalfor fem servir la calefacció que per fora és de ferro que és un bon conductor tèrmic.
5. Dilatació: Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor. Un cos amb la calor és dilata és a dir, que es fa més gran però amb el fred torna al seu estat inicial. Aquest defecte s’ha de tenir en compte perquè per ex en les vigues de les autopistes amb la dilatació és trenquen i per això cal posar porexpan que permet que no es destrossin.
6. Fusibilitat: Un material que té la capacitat de fondre’s més ràpid que d’altres. Que passa més ràpidament d’estat sòlid a estat líquid.
7. Transparent:Un material que deixa passar llum, de manera que es puguin veure objectes a través seu. En habitatges en algunes ocasions cal deixar passar la claror per obtenir llum i per això nessecitem material transparents com el vidre.
8. Opac: Un material que no deixa passar llum. En habitatges a vegades no cal passar llum per ex en un lavabo no és necessari deixar passar la llum.
9. Translúcid: Un material que deixa passar llum però no es veuen distintament objectes a través seu.
10. Porositat: La porositat és la proporció d'espais buits en el volum total d'un material i un pur és un petit orifici gairebé imperceptible.
11. Duresa: Resistència que un material oposa a ser ratllat o a la deformació.
12. Tenacitat: és la resistència que té un mineral a trencar-se o a defomar-se.
13. Fragilitat: Resistència que té un material de trencar-se amb facilitat.
14. Maleabilitat: És la capacitat que té un material de ferse’n d’ell làmines molt primes i resistents. L’alumini és un material molt malaeable. S’utilitza per xapar teulades o finestres. Si les làmines són molt primes són més fràgils que si ho són menys.
15. Ductivilitat: Capacitat que té un material per obtenir més fàcilment filferros o fils que d’altres. Els metalls tenen una gran ductivilitat. Per ex els filferros dels cables són molt prims i són de coure perquè té una gran ductivilitat.
16. Elasticitat: Capacitat que té un material per estirar-se fàcilment però que després de l’estirament torna al seu estat inicial.
17. Plasticitat: Propietat dels materials oposada a l’elasticitat, que conserva les deformacions produïdes. Que quan s’estira queda amb les deformacions produïdes, no torna al seu estat inicial.
18. Resistència mecànica: Màxim esforç que pot soportar un material.
19. Oxidació: Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l'oxigen amb qualsevol element o compost.
20. Corrossió: Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
12. Tenacitat: és la resistència que té un mineral a trencar-se o a defomar-se.
13. Fragilitat: Resistència que té un material de trencar-se amb facilitat.
14. Maleabilitat: És la capacitat que té un material de ferse’n d’ell làmines molt primes i resistents. L’alumini és un material molt malaeable. S’utilitza per xapar teulades o finestres. Si les làmines són molt primes són més fràgils que si ho són menys.
15. Ductivilitat: Capacitat que té un material per obtenir més fàcilment filferros o fils que d’altres. Els metalls tenen una gran ductivilitat. Per ex els filferros dels cables són molt prims i són de coure perquè té una gran ductivilitat.
16. Elasticitat: Capacitat que té un material per estirar-se fàcilment però que després de l’estirament torna al seu estat inicial.
17. Plasticitat: Propietat dels materials oposada a l’elasticitat, que conserva les deformacions produïdes. Que quan s’estira queda amb les deformacions produïdes, no torna al seu estat inicial.
18. Resistència mecànica: Màxim esforç que pot soportar un material.
19. Oxidació: Terme emprat inicialment per a designar les reaccions de combinació de l'oxigen amb qualsevol element o compost.
20. Corrossió: Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
lunes, 14 de marzo de 2011
Mineral
Mineral: Un mineral és un sòlid homogeni que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic. És una substància pura. El mineral més valuós és el diamant. El mineral més abundant a l'escorça terrestre és l'alumini precedit del ferro.
Les carcterístiques dels minerals són:
·Duresa: molta resistència a ser ratllats o deformats.
·Exfoliació:capacitat que té un mineral de ferse'n d'ell làmines resistents i llises.
·Color: color que presenta el mineral.
·Hàbit: forma que presenta el mineral. Pot ser regular o irregular.
·Lluïsor: es la llum que reflecteix el mineral. Pot ser cristal-lí o opac.
·Color de la ratlla: la ratlla d'un mineral és el color de la pols d'aquest.
Les carcterístiques dels minerals són:
·Duresa: molta resistència a ser ratllats o deformats.
·Exfoliació:capacitat que té un mineral de ferse'n d'ell làmines resistents i llises.
·Color: color que presenta el mineral.
·Hàbit: forma que presenta el mineral. Pot ser regular o irregular.
·Lluïsor: es la llum que reflecteix el mineral. Pot ser cristal-lí o opac.
·Color de la ratlla: la ratlla d'un mineral és el color de la pols d'aquest.
Construcció de les diferents parts d'una casa
Teulada: es fa servir a les cases per cobrir la part superior i evitar fred i pluja. Habitualment està fet de fusta de pissarra, de metall i de formigó. Nosaltres la farem de pissarra.
Parets: es fa servir a les cases per cobrir, escalfar, i no permetre robatoris. Normalment està fet de materials aïllants acústics i tèrmics com el formigó o la fusta. Nosaltres la farem de formigó (cobert de ciment) perquè és dur i resistent.
Façanes: es la part de la paret que està posada a l'exterior de l'habitatge. El farem d'argila.
Paviment: es el terra dins la casa. Pot estar fet de fusta en vernís, formigó... El farem de fusta envernissada.
Mur exterior: serveix per fer d'entrada en una casa i fer més difícils els robatoris. Pot estar fet d'esquist, d'argila... El farem d'argila.
Parets: es fa servir a les cases per cobrir, escalfar, i no permetre robatoris. Normalment està fet de materials aïllants acústics i tèrmics com el formigó o la fusta. Nosaltres la farem de formigó (cobert de ciment) perquè és dur i resistent.
Façanes: es la part de la paret que està posada a l'exterior de l'habitatge. El farem d'argila.
Paviment: es el terra dins la casa. Pot estar fet de fusta en vernís, formigó... El farem de fusta envernissada.
Mur exterior: serveix per fer d'entrada en una casa i fer més difícils els robatoris. Pot estar fet d'esquist, d'argila... El farem d'argila.
miércoles, 2 de marzo de 2011
Fabricació i aplicacions dels materials en la construcció
Materials ceràmics: és un material la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació. La ceràmica es fa servir en les teules, els totxos, els maons els paviments,...
Ciment: El ciment és un conglomerant artificial, es format per sorres i fangs barrejats amb aigua que s'endureix.. És un dels materials de construcció més importants que hi ha. És fa servir per paviments, per recobrir parets,...
Formigó: és un material usat en la construcció que resulta de l'emmotllat i enduriment d'una barreja d'àrid (grava i sorra), ciment, aigua i additius i addicions que li donen característiques determinades.
Ferro i acer: El ferro és un metall format per elements químics, de colors grisos i és el metall més abundant de l'escorça terrestre després de l'alumini. És bon conductor elèctric i tèrmic. L'acer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro.
Vidre: és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid. És fa servir per deixar passar la claror a les finestres de les cases i es pot trobar transparent o translúcid que en algunes ocasions també és necessari.És un bon aïllant elèctric.
Alumini: és l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre. La seva lleugeresa, conducivitat elèctrica resistència a la corrossió, la seva maleabilitat i el seu baix punt de fusió el fan un material molt bo per a moltes aplicacions sobretot per xapar finestres o parets d'aquest material perquè és maleable i resistent.
Fusta: és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs. Serveix per fer parquets de cases, per el mobiliari, per teulades de cases...
Coure: és un metall format per una barreja de bronze i estany. Va ser un dels primers metalls en ser utilitzats per l'ésser humà a la prehistoria. És un material molt dúctil amb bona conducivitat tèrmica i per això es fa servir conductor elèctric a l'interior dels cables.
Ciment: El ciment és un conglomerant artificial, es format per sorres i fangs barrejats amb aigua que s'endureix.. És un dels materials de construcció més importants que hi ha. És fa servir per paviments, per recobrir parets,...
Formigó: és un material usat en la construcció que resulta de l'emmotllat i enduriment d'una barreja d'àrid (grava i sorra), ciment, aigua i additius i addicions que li donen característiques determinades.
Ferro i acer: El ferro és un metall format per elements químics, de colors grisos i és el metall més abundant de l'escorça terrestre després de l'alumini. És bon conductor elèctric i tèrmic. L'acer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro.
Vidre: és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid. És fa servir per deixar passar la claror a les finestres de les cases i es pot trobar transparent o translúcid que en algunes ocasions també és necessari.És un bon aïllant elèctric.
Alumini: és l'element metàl·lic més abundant en l'escorça terrestre. La seva lleugeresa, conducivitat elèctrica resistència a la corrossió, la seva maleabilitat i el seu baix punt de fusió el fan un material molt bo per a moltes aplicacions sobretot per xapar finestres o parets d'aquest material perquè és maleable i resistent.
Fusta: és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tenir troncs. Serveix per fer parquets de cases, per el mobiliari, per teulades de cases...
Coure: és un metall format per una barreja de bronze i estany. Va ser un dels primers metalls en ser utilitzats per l'ésser humà a la prehistoria. És un material molt dúctil amb bona conducivitat tèrmica i per això es fa servir conductor elèctric a l'interior dels cables.
Exemples de roques metamòrfiques
Pissarra: és una roca de color negre i de textura fina. És d'estructura laminar i es fa servir molt a les teulades de les cases.
Esquist: és una roca que es pot estructurar en fines làmines i és de colors grisencs.
Gneis: és una roca de color clar formada a partir del granit,és format per cristalls i es de colors variats.
Marbre: és una roca amb textura compacta, té un aspecte cristal-litzat i és de colors clars.
Esquist: és una roca que es pot estructurar en fines làmines i és de colors grisencs.
Gneis: és una roca de color clar formada a partir del granit,és format per cristalls i es de colors variats.
Marbre: és una roca amb textura compacta, té un aspecte cristal-litzat i és de colors clars.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)